Públic

La draga no tornarà a les platges de Sitges

Després d’un estiu sense la utilització de la draga per regenerar les platges de sorra, dos estudis han ratificat que va ser una decisió ecològicament i econòmicament sostenible.

Últimes imatges de la draga al litoral sitgetà

Abans de començar l’estiu, i gairebé ja com a tradició, va sorgir el mític dilema de l’aportació de sorra a les platges de Sitges a través de la utilització de la draga; aquella gran barcassa que solia fondejar les vores del poble, i que escopia sorra del fons marí a les platges. Enguany, l’Ajuntament va decidir no utilitzar aquest sistema per l’impacte mediambiental i el cost econòmic que generava. Aquest fet va suposar una allau de crítiques des dels sectors turístics del poble (Associació Turística de Serveis de Platges de Sitges, Gremi d’Hostaleria i Sitges Comerç) que preveien un estiu sense turistes a causa de la falta de sorra.  De fet, van arribar a considerar que “Sense sorra, no hi ha Sitges”. D’altra banda, els sectors més ecologistes de la vila (Biodiversitat Sitges i Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient), van aplaudir la decisió i en van donar suport, tot i que tampoc els acabava de satisfer l’aportació de sorra a través d’excavadores. 

Un cop passada la temporada d’estiu hem pogut comprovar, a través de les dades turístiques presentades el passat 25 d’octubre per la regidoria de Turisme, que Sitges està revertint els mals resultats turístics del 2020. Tot i que el mercat de proximitat ha ajudat a la vila a mantenir el volum de turistes i visitants (amb una representació del 70,5%), també podem destacar que el 35,6% de les pernoctacions les han generat turistes internacionals. En total, Sitges ha obtingut un 8,6 sobre 10 de valoració global, una de les notes mes elevades. Aquest fet ens pot fer deduir que la no aportació de sorra a través de la draga d’enguany, no ha afectat negativament al turisme a la vila. Si bé, també s’ha de tenir en compte que aquests últims estius han estat un pèl estranys a causa de la pandèmia. 

Presentació dades turístiques

També cal analitzar els dos estudis que va encarregar l’Ajuntament de Sitges, i  que va presentar el passat dijous 30 de setembre al Mercat Vell. El primer d’ells analitzava l’evolució temporal de la línia de costa i la regeneració de les platges des del 2009 al 2021. Un dels fets més destacables que vam poder comprovar durant la presentació dels estudis fou la poca diferència d’amplada de platja que hi havia entre els anys que s’aportava sorra amb la draga i els anys que no. Principalment, perquè les aportacions de sorra tan sols proporcionaven un augment de l’amplada de la platja efímer. A curt termini es tornava a produir una erosió de les sorres aportades. Les aportacions de sorra tan sols eren aprofitables per salvar les temporades d’estiu; un cop passats aquests tres mesos la platja per si sola tornava al seu estat natural. I què hagués passat si no hi hagués hagut mai la intervenció de la draga a les platges de Sitges? En quina situació ens trobaríem ara: hi hauria més o menys sorra? Amadeu Deu Lozano, director tècnic de Geociències i Exploracions Marítimes, i un dels encarregats de realitzar l’estudi, ens comenta que “no és possible de saber, és un cas hipotètic força complicat d’imaginar. El que sí que sabem i hem pogut comprovar amb l’estudi és que la força de la naturalesa és més forta que cap intervenció humana. Per més que intentem revertir la situació amb mètodes d’aquesta mena, l’únic que aconseguim és una millora momentània. La natura sempre recupera el seu espai i així tan sols aconseguirem una afectació negativa a les comunitats naturals de les platges”. 

Portada de l’estudi presentat per l’Ajuntament i el GEM

Per tant, tal i com conclou l’estudi, les inversions fetes per l’Ajuntament tenen un impacte molt elevat ecològicament i econòmicament parlant. Per tal de gaudir d’una distància útil de les platges més elevada i alhora estable, caldria considerar altres mètodes de protecció més sostenibles, que no generin un impacte tan elevat a l’ecosistema i que estabilitzin a llarg termini la superfície de la platja. Al torn de preguntes de la presentació dels estudis, va sortir diverses vegades l’opció d’utilitzar uns espigons submergits per tal de minimitzar els greus efectes que tenen els temporals d’hivern en les platges. Però caldria estudiar cada cas en concret, perquè cada platja té un comportament propi i peculiar; el que pot funcionar per a unes, pot no ser la solució definitiva per a d’altres. Així que la recomanació dels experts és realitzar un estudi específic en cada cas per determinar la solució/actuació necessària en cada cas. 

Finalment afegir, que tal com ens va captivar en Jesús Coines (membre de Biodiversitat Sitges) amb la seva intervenció, “ens hem de començar a conscienciar que el canvi climàtic és un fet i ja el tenim aquí. Quan sentíem que el nivell del mar estava pujant cada any més i no en fèiem cas, no érem conscients que un dia arribaríem a aquesta situació, però per desgràcia cada vegada hi estem més immersos” . El canvi climàtic probablement generarà un augment de la tendència de les taxes d’erosió de les platges, per tant és important tenir en compte aquests factors a l’hora d’actuar en la presa de decisions que afectin a les polítiques d’ordenament, la gestió del litoral i la gestió de riscos entre d’altres.